dijous, 3 d’abril del 2014
TERMES DE BADALONA :
Situades al subsòl del Museu de Badalona, les termes romanes de Baetulo (Badalona) constitueixen un dels conjunts arqueològics més interessants del país. Van ser excavades durant els anys cinquanta del segle XX. Aquests banys públics es trobaven a la part inferior de la ciutat i constaven de tres àmbits: frigidarium, tepidarium i caldarium. Hi havia també una palestra per dur a terme exercicis gimnàstics, un vestuari i un petit jardí o peristil. L'acurada restauració, amb una il·luminació escenogràfica i una reproducció sonora de l'ambient de l'època, transporten el visitant a l'atmosfera de la Baetulo romana
AMFITEATRES:
*Itàlica
* Segòbriga.
L'amfiteatre de Segòbriga fou construït a la ciutat romana de Segòbriga, conquerida el segle II aC i que en temps d'August, al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendària que pagava tributs a Roma i es convertí en municipium. La ciutat formà part de la capital de la província romana de Tarraconense i avui dia les restes es troben a la població de Saelices, a laprovíncia de Conca, a l'estat espanyol.
Aquest amfiteatre tenia capacitat per acollir al voltant de 5.500 espectadors. Té forma el·líptica irregular, amb una llargada de 75 m, l'arena, de 40x34 m, està limitada amb les grades mitjançant un pòdium.
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans discapacitats de la batalla d'Ilipa.
Va tenir el rang de municipi i va tenir el títol de Iulia Augusta Italica i Iulia Augusta Aelia Italica. Hi van néixer Adrià, Trajà i Teodosi el Gran, i potser també el poeta Sili Itàlic (Silius Italicus). Sota els àrabs es va dir Talika; un canvi del curs del riu va obligar als habitants a traslladar-se al lloc on avui es Sevilla, llavors Hispalis, i tot i que aquesta ciutat era més antiga que Itàlica, la ciutat abandonada fou coneguda per Hispalis Vetera i després Sevilla la Vieja.
Les seves ruïnes es poden veure a tocar de Santiponce (a 9 km nord-oest de Sevilla), i la comarca s'anomena Campos de Talca. L'amfiteatre, que estava en bon estat, fou usat el 1774 per fer dics i carreteres. Uns marbres descoberts el 1799 per un monjo pobre anomenat José Moscoso es van salvar només perquè els va rodejar d'una paret. Es poden veure també la Casa de los Baños (cisternes de reserva d'aigua) i l'aqüeducte, i restes menors. També s'han trobat estàtues i altres objectes.
* Segòbriga.
L'amfiteatre de Segòbriga fou construït a la ciutat romana de Segòbriga, conquerida el segle II aC i que en temps d'August, al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendària que pagava tributs a Roma i es convertí en municipium. La ciutat formà part de la capital de la província romana de Tarraconense i avui dia les restes es troben a la població de Saelices, a laprovíncia de Conca, a l'estat espanyol.
Aquest amfiteatre tenia capacitat per acollir al voltant de 5.500 espectadors. Té forma el·líptica irregular, amb una llargada de 75 m, l'arena, de 40x34 m, està limitada amb les grades mitjançant un pòdium.
Amfiteatres:
*Itàlica
* Segòbriga.
L'amfiteatre de Segòbriga fou construït a la ciutat romana de Segòbriga, conquerida el segle II aC i que en temps d'August, al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendària que pagava tributs a Roma i es convertí en municipium. La ciutat formà part de la capital de la província romana de Tarraconense i avui dia les restes es troben a la població de Saelices, a laprovíncia de Conca, a l'estat espanyol.
Aquest amfiteatre tenia capacitat per acollir al voltant de 5.500 espectadors. Té forma el·líptica irregular, amb una llargada de 75 m, l'arena, de 40x34 m, està limitada amb les grades mitjançant un pòdium.
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans discapacitats de la batalla d'Ilipa.
Va tenir el rang de municipi i va tenir el títol de Iulia Augusta Italica i Iulia Augusta Aelia Italica. Hi van néixer Adrià, Trajà i Teodosi el Gran, i potser també el poeta Sili Itàlic (Silius Italicus). Sota els àrabs es va dir Talika; un canvi del curs del riu va obligar als habitants a traslladar-se al lloc on avui es Sevilla, llavors Hispalis, i tot i que aquesta ciutat era més antiga que Itàlica, la ciutat abandonada fou coneguda per Hispalis Vetera i després Sevilla la Vieja.
Les seves ruïnes es poden veure a tocar de Santiponce (a 9 km nord-oest de Sevilla), i la comarca s'anomena Campos de Talca. L'amfiteatre, que estava en bon estat, fou usat el 1774 per fer dics i carreteres. Uns marbres descoberts el 1799 per un monjo pobre anomenat José Moscoso es van salvar només perquè els va rodejar d'una paret. Es poden veure també la Casa de los Baños (cisternes de reserva d'aigua) i l'aqüeducte, i restes menors. També s'han trobat estàtues i altres objectes.
* Segòbriga.
L'amfiteatre de Segòbriga fou construït a la ciutat romana de Segòbriga, conquerida el segle II aC i que en temps d'August, al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendària que pagava tributs a Roma i es convertí en municipium. La ciutat formà part de la capital de la província romana de Tarraconense i avui dia les restes es troben a la població de Saelices, a laprovíncia de Conca, a l'estat espanyol.
Aquest amfiteatre tenia capacitat per acollir al voltant de 5.500 espectadors. Té forma el·líptica irregular, amb una llargada de 75 m, l'arena, de 40x34 m, està limitada amb les grades mitjançant un pòdium.
Teatre:
Sagunt
El teatre romà de Sagunt és un antic teatre semicircular construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
El teatre romà de Sagunt és un antic teatre semicircular construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
Muralles
Lugo
La muralla de Lugo és una fortificació de la ciutat de Lugo, a Galícia, que data de l'Imperi Romà, éssent l'única muralla d'aquestes característiques que es conserva al món. Va començar a construir-se cap a l'any 260, quan va augmentar la importància de Lucus Augusti (actual Lugo) com a centre de comunicacions i comercial del nord peninsular, i es va acabar durant l'època deConstantí, cap a l'any 325. Molts segles després, el 1921 va ser catalogada com a Monument Nacional i el 30 de novembre del 2000 la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat.
La muralla de Lugo és una fortificació de la ciutat de Lugo, a Galícia, que data de l'Imperi Romà, éssent l'única muralla d'aquestes característiques que es conserva al món. Va començar a construir-se cap a l'any 260, quan va augmentar la importància de Lucus Augusti (actual Lugo) com a centre de comunicacions i comercial del nord peninsular, i es va acabar durant l'època deConstantí, cap a l'any 325. Molts segles després, el 1921 va ser catalogada com a Monument Nacional i el 30 de novembre del 2000 la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat.
MAISON CARRÉE
La Maison Carrée (en francès, literalment, «Casa Quadrada») és un temple romà del segle I aC. En aquella època, l'emperador romà August va conquerir la ciutat sota el nom de Nemausus. La Maison Carrée és dedicada a la glòria dels dos néts de l'emperador: els cònsols i caps militars Lucius Caesar i Caius Julius Caesar. Convertit en església a l'edat mitjana i actualment convertida en museu de les arts antigues, se situa a la plaça de la Maison-Carrée al centre de Nimes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)