Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans discapacitats de la batalla d'Ilipa.
Va tenir el rang de municipi i va tenir el títol de Iulia Augusta Italica i Iulia Augusta Aelia Italica. Hi van néixer Adrià, Trajà i Teodosi el Gran, i potser també el poeta Sili Itàlic (Silius Italicus). Sota els àrabs es va dir Talika; un canvi del curs del riu va obligar als habitants a traslladar-se al lloc on avui es Sevilla, llavors Hispalis, i tot i que aquesta ciutat era més antiga que Itàlica, la ciutat abandonada fou coneguda per Hispalis Vetera i després Sevilla la Vieja.
Les seves ruïnes es poden veure a tocar de Santiponce (a 9 km nord-oest de Sevilla), i la comarca s'anomena Campos de Talca. L'amfiteatre, que estava en bon estat, fou usat el 1774 per fer dics i carreteres. Uns marbres descoberts el 1799 per un monjo pobre anomenat José Moscoso es van salvar només perquè els va rodejar d'una paret. Es poden veure també la Casa de los Baños (cisternes de reserva d'aigua) i l'aqüeducte, i restes menors. També s'han trobat estàtues i altres objectes.
* Segòbriga.
L'amfiteatre de Segòbriga fou construït a la ciutat romana de Segòbriga, conquerida el segle II aC i que en temps d'August, al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendària que pagava tributs a Roma i es convertí en municipium. La ciutat formà part de la capital de la província romana de Tarraconense i avui dia les restes es troben a la població de Saelices, a laprovíncia de Conca, a l'estat espanyol.
Aquest amfiteatre tenia capacitat per acollir al voltant de 5.500 espectadors. Té forma el·líptica irregular, amb una llargada de 75 m, l'arena, de 40x34 m, està limitada amb les grades mitjançant un pòdium.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada